Escoles lliures de tòxics

...

Així, el procediment que s’ha seguit per realitzar l’article s’ha basat en realitzar primer una recerca de literatura escrita, partint d’articles, llibres o webs d’associacions o afectats de malalties mediambientals amb reconegut prestigi dins de l’àmbit de la salut ambiental. Un cop revisada la literatura, s’ha complementat amb fonts orals, les quals han estat de dos tipus: unes més centrades en el camp mèdic (experts en malalties mediambientals) i unes altres centrades en l’àmbit més social (associacions d’afectats). Així, veurem com l’article està centrat, en un primer moment, en una revisió literària basada en aspectes més mèdics per anar centrant la mirada cap a d’altres més educatius, que són sobre els que realment ens interessa aprofundir: com l’escola pot contribuir a millorar la salut de la societat reconvertint les escoles actuals en centres lliures de tòxics.

L’objectiu d’aquest article, doncs, ha estat el de demostrar si són necessàries aquestes escoles en la societat actual, analitzar el per què i sota quins criteris s’hauria de realitzar la transformació de les actuals, amb la finalitat última de ser una investigació que obri les portes a la possible confecció d’un protocol d’actuació per portar a terme aquests canvis als centres educatius.

Marc teòric

Segons Sabando i Calvo (2013) al seu article La enfermedad invisible, en aquests moments estem exposats a més de 200.000 compostos xenobiòtics. Substàncies químiques externes als éssers vius que interaccionen amb les seves cèl·lules a diari. Durant el creixement, és a dir, des de que naixem fins a la pubertat, el cos humà és especialment sensible a tots aquests químics. Sabando i Calvo (2013) i Rea (1995), afirmen que estar exposat de forma continua i reiterada als xenobiòtics en aquest període de la vida, pot produir una progressiva ampliació de respostes negatives del cos, que acabaria generant una malaltia ambiental. Per aquest motiu, posen l’accent en la importància del control ambiental en l’etapa temprana per limitar la proliferació actual de les malalties mediambientals, mesura que beneficiaria a tothom, independentment que sigui un nen amb predisposició o sensibilitat als agents ambientals o no.

Per la seva banda, Fernandez-Solà i Nogué (2007), també se centren en com el manteniment de la integritat corporal és una condició necessària per a la preservació de la salut, en l’adaptació i interacció activa que cada individu té amb el medi que l’envolta i com en aquesta interrelació organisme-ambient hi ha variables que poden modificar aquest equilibri entre ambdues portant a patologies. Confirmen que des de 1940 fins a l’actualitat, s’observa un progressiu augment de l’exposició quotidiana i ambiental a molts productes químics, sobre tot als derivats dels combustibles orgànics (petroli, gasolina i altres hidrocarburs), als compostos clorats (dissolvents) i també fosforats (insecticides), els quals són agents sensibilitzadors. A més, segons el autors, cal no deixar de banda els efectes que produeixen la sobreexposició ambiental a les radiacions elèctriques, camps magnètics i de radiofreqüència provinents de telèfons, ràdios, ordinadors, línies d’alta tensió o antenes de telefonia mòbil.

Com a solució per pal·liar i minimitzar els efectes nocius d’aquests contaminants ambientals, Fernandez-Solà i Nogué coincideixen amb Sabando, Calvo i Rea en que l’actuació més important és evitar la sobreexposició als agents desencadenants, per mínima que sigui, tornant així al control ambiental com a mesura de precaució i millora, posant l’accent en la importància d’evitar les exposicions a partir de la modificació d’hàbits de vida i de l’entorn, com millorar la ventilació, no exposar-se a ambients irritants i consumir aliments ecològics.

El concepte salut i la seva promoció dins la comunitat

La salut és un concepte dinàmic, subjectiu i difícil de conceptuar. Tal com ens proposa l’OMS, a la seva carta fundacional l’any 1946, la salut és el complet estat de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de la malaltia.

Per la seva banda, la Carta d’Otawa (1986), defineix la promoció de la salut com la capacitació de les persones per a augmentar el control sobre la salut i millorar-la, i assenyala cinc estratègies per actuar sobre els factors que determinen el nivell de salut d’una comunitat. Les dues primeres són desenvolupar polítiques que recolzin la salut i crear entorns per afavorir la salut.

Aquesta definició és analitzada per Chillón i altres (2007), els quals fan incís en que la promoció de la salut no és quelcom exclusiu del sector sanitari, sinó que aquesta es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana: a les escoles, a casa, al treball i als moments d’oci. La promoció de la salut, implica potenciar aquells factors que promouen estils de vida saludables i reduir aquells altres que generen o poden generar malalties, combinant mesures polítiques diverses, tant educatives com organitzatives i socials, dirigides als individus i a la comunitat (Mendoza & López, 1993).

La salut a l’àmbit escolar

En la dècada dels 80, es va prendre consciència de la potencialitat de l’escola per a promoure la salut (Sierra & Zurriarían,1998), mostrant així la importància i idoneïtat de l’escola com a recurs de la societat per a la promoció de la salut.

Mendoza i López (1993), afirmen que el centre escolar és el lloc idoni per a desenvolupar programes de promoció de la salut, perquè acull a la totalitat de la població durant la seva infantesa, en el moment de la vida en que és més fàcil assimilar hàbits, actituds i coneixements, i perquè és un “dret” de l’alumne per a la seva vida futura que l’escola el protegeixi i l’orienti envers de tot allò que és positiu i negatiu per a la seva salut.

Al sistema educatiu català, la salut no s’inclou formalment fins a la implantació de la LOGSE (1990), que la contempla com a tema transversal. Abans d’aquesta llei educativa, no havia cap regulació legislativa i es tractava a cada escola segons la decisió personal de cada equip docent. Amb l’arribada de la LOE (2006) i la LEC (2009), l’educació per a la salut encara no s’ha concretat específicament. No especifica clarament com ha de ser ni fins on es pot arribar en matèria de salut a l’escola, el que provoca que cada centre la treballi segons les seves necessitats o tarannà. En cap cas, però, s’ha arribat a anar més enllà de les anomenades escoles verdes, on es treballa molt a